Trobar en esta Web

opcions de busca
 

PART TERCERA

PART: [1] [2] [3] [4] [5] [6] [index]

PART TERCERA

12) ¿ És cèrt això de que l'idioma valencià es un dialècte de lo que alguns anomenen com "catala occidental" ?
 
 No. En idea d'absorbir a l'idioma valencià dins del catala, l'intelectualitat catalana del sigle XIX inventà el terme "catala occidental" basantse en algunes semblances llèxiques y fonètiques que els parlars de la zona de Lleida teníen respècte a l'idioma valencià.
 (Llegir més REFERENCIES A LA LLENGUA VALENCIANA. SIGLE D'OR VALENCIÀ)

13) ¿ A qué es deuen les semblances que els parlars de Lleida tenen en l'idioma valencià ?
 
 Eixes similituts son producte de la poderosa influència que l'històric Reine de Valencia y la prestigiosa llengua valenciana tingueren sobre "l'Estudi General de Lleida" (universitat) y la llengua catalana en general desde el sigle XIII al XVIII.
 Ademés, també son degudes a l'influència llingüística (anterior a la "Reconquista"), que els exiliats "mossàraps" valencians, fugits de l'ocupació musulmana, eixerciren en les pòc poblaes tèrres lleidatanes a on principalment es refugiaren.
 
 El Reine de Valencia fon un dels reines més poderosos y influents de la península y la Mediterrànea, tant en el pla polític com en el cultural (Roma aplegà a tindre dos Papes valencians de la familia Bòrja, en una época a on els Papes teníen més poder que els reis).
 L'idioma valencià fon el primer idioma de la península, en el sigle XIV, en tindre un "Sigle d'Òr" lliterari molt influent sobre les demés llengües peninsulars, principalment sobre el catala (idioma éste que mai ha tingut un "Sigle d'Òr" lliterari a diferència de l'idioma valencià y el castellà). L'escritor valencià Johanot Martorell en la seua òbra "Tirant lo Blanch" (1409) de manera premedità especificava que escrivía en "llengua valenciana". Declaració idèntica a la que uns atres escritors valencians d'eixa época feren en les seues òbres.
 Per tant, es un fet objectiu y contrastat que molts dels pareguts que el catala presenta en l'idioma valencià son deguts a la fòrta influència que el valencià va eixercir durant molt de temps sobre la llengua catalana y també, a l'assimilació dins de moltes poblacions lleidatanes de molts exiliats "mossàraps" valencians que introduiren en una mida significativa el seu "romanç valencià" en la zona de Lleida.
 (Llegir més LA VALENCIANISACIO DE LLEIDA I CATALUNYA)

14) Alguns pa intentar fer creure que l'idioma valencià és una variant de l'idioma catala comparen la relació d'estos dos idiomes en la que tenen "l'andalús", "el murcià" o "l'argentí" en l'idioma castellà. ¿ Es corrècta esta comparació ?
 
 Eixa comparació no es corrècta ni aplicable al cas de l'idioma valencià perque com ya s'ha dit, la llengua valenciana té un orige y una evolució socio-llingüística perfectament diferencià de la catalana. Estos fets ya propiciaren fa molts sigles que apareguera de forma majoritaria en la societat valenciana una consciència clara y precisa de que sa llengua pròpia no és una atra més que la "Llengua Valenciana" o "Valencià". Eixe sentiment identitari llingüístic diferenciat, per contra, no existix en cap dels referits casos de variants de l'idioma castellà a on els seus parlants no tenen ninguna consciència, ni interés en manifestar que parlen un idioma diferent al castellà.
 Ademés, la disciplina científica de la sociollingüística declara que un dels punts bàsics pa considerar si una llengua hu és com a tal, és que els seus parlants la reconeguen com a pròpia, tal y com passa majoritariament entre la llengua valenciana y la societat (valenciana) que la parla.

15) Alguns volent fer creure que els nòms "valencià" y "catala" son sinònims y que fan referència a un mateix idioma, heu comparen a lo que passa entre els nòms "castellà" y "espanyòl" referits els dos a la llengua castellana ¿ És corrècta esta comparació ?
 
 La equivalència que presenten els térmens "castellà" y "espanyòl" no se pòt aplicar als nòms "valencià" y "catala" ya que l'idioma valencià y el catala son dos realitats idiomàtiques distintes com a resultat d'haver tingut (i tindre) orige, evolució, àmbit territorial, polític y grup social de parlants distint y independent l'u de l'atre a lo llarc dels sigles. Factors determinants tots ells en la formacio de la consciència idiomàtica de la societat valenciana que veu, desde fa sigles, a l'idioma valencià com a única llengua pròpia, distinta y independent del catala, y que, aixina mateixa, rebuja uns atres nòms pa denominarla que no siguen els de "valencià", "idioma valencià" o "llengua valenciana".
 
 En canvi, y tot lo contrari a lo que passa entre el valencià y el catala, les denominacions "castellà" y "espanyòl" si que correspònen a una mateixa llengua ya que la realitat idiomàtica a la que fan referència dits térmens es una a sòles, tal y com els seus pròpis parlants y estudiosos venen reconeixent y manifestant de forma espontànea y natural a lo llarc dels sigles.
 (Llegir més EL PARLAR ROMANIC VALENCIÀ D'ABANS DE JAUME I)

16) Alguns diuen que en el pòble castellonènc de Vinaròs se parla molt paregut a com heu fan en alguns pòbles pròxims del sur de Tarragona. ¿ És açò una pròva de que l'idioma valencià y el catala son els mateixos ?
 
 En absolut. En el pòble de Vinaròs, que està a l'extrem nòrt de la provincia de Castelló (Comunitat Autònoma Valenciana) fitant en Tarragona (Catalunya), parlen un valencià "transicional" molt particular consecuència de l'intercanvi llingüístic mantingut per este pòble a lo llarc del temps, en localitats catalanes pròximes del sur de Tarragona.
 Este minoritari valencià "transicional" exclusiu de l'extrem nòrt de Castelló no és en absolut representatiu de la generalitat llingüística dels demés pòbles valencians y per tant, com a excepció que és, no pòt servir com a referent prioritari o base de la normativa llingüística general de l'idioma valencià y encara menos aprofitar com a "pròva" de que el valencià és catala.
 (Llegir més PISTES PERA RECOINEXER TEXTS CATALANISATS)

 

PART SEGONA ANTERIOR · SEGÜENT PART QUARTA

PART: [1] [2] [3] [4] [5] [6] [index]


PEGATINES / FULLETS
PEGATINES / FULLETS

 
¿ QUÉ PODEM FER PA EVITAR QUE DESAPAREGA L'AUTÈNTIC IDIOMA VALENCIÀ ?

Parlar en orgull en el genui valencià que ca u deprengue de sos pares.
Y charrarli en valencià als fills, nets, nebots y chiquets en general pa mantindre encesa la flama de la Llengua Valenciana d'una generacio a una atra.
(Llegir més CONSELLS PERA POTENCIAR L'IDIOMA VALENCIÀ)

2005 © Idioma Valencià

 

http://www.idiomavalencia.com http://www.idiomavalencia.com VERSION EN CASTELLANO ENGLISH VERSION