Trobar en esta Web

opcions de busca
 

CONSELLS PA POTENCIAR L'IDIOMA VALENCIÀ

AUTOR: VALENCIÀ D'ÈLIG

UNA LLENGUA DESAPAREIX CUAN LA GENT DEIXA DE PARLARLA

  En el cas de mosatros existixen un parell de raons principals que afecten negativament la pervivència de la llengua valenciana.
 La primera és el proces de substitucio de l'idioma valencià pel castellà. Això passa, principalment per la presio social que es deriva del gran numero d'immigrants castellà-parlants que han vingut a viure i a treballar a la Comunitat Valenciana i per l'influència de la televisio i els mijos de comunicacio que son majoritariament en castellà.
 La segon rao és la desnaturalisacio de l'idioma valencià per part del sistema educatiu, que fomenta l'estudi d'un catala "avalencianat" que no es correspòn en la Llengua Valenciana parlà de forma natural i tradicional per la majoria de valencians.
 
 Si la gent valencià-parlant no parla a sos fills desde menuets en valencià (pa que deprenguen la llengua de manera natural i sense esfòrç), se "trencarà la cadena" o continuitat del genui idioma valencià en tots els seus descendents, els cuals s'ensenyaran a parlar nomes en castellà, perdent per sempre sa llengua matèrna, llegat històric i essència intima de les arraïls valencianes.
 No servira de res que més tart deprenguen un catala "avalencianat" en l'escòla, perque això, en conte d'aprofitar pa recuperar la verdadera Llengua Valenciana, lo únic que faria sería acabar de rematar l'autèntic valencià al substituirlo per una llengua estranya i forastera, diferent a la que sempre han parlat majoritariament els valencians.
 
 Per tant, és menester afrontar el problema de precarietat en el que es tròba l'idioma valencià i de manera conscient i resòlta aplicar una serie de pautes que afavorixquen la pervivència de la llengua de tots mosatros; encara que açò puguera resultarli chocant a alguns i que més que paraules d'animo pòt ser que inclus trobàrem la sorna i l'incomprensio de persones proximes a mosatros.
 

SUGERÈNCIES PA EVITAR LA DESAPARICIO DE L'IDIOMA VALENCIÀ

1) L'idioma valencià és una llengua en els mateixos valors que unes atres llengües.

 És menester deixar de pensar que el valencià és una llengua "inferior" o de menor categoria que unes atres llengües (castellà, catala o ingles, per eixemple). Ninguna llengua és millor, ni pijor que una atra. Normalment este tipo de valoracions despectives venen per part d'una cultura colonisaora que vòl impòndre sa llengua i costums a una atra cultura que està dominà per la primera o en inferioritat de condicions davant d'ésta.

2) Abandonar el prejui de que el valencià que ham depres és un "valencià mal parlat".

 És facil vore com algunes paraules, expresions o formes de parlar que utilisem els valencians son pròu diferents a unes atres que mos volen impòndre com a "formals" o "cultes" desde el sistema educatiu o algunes institucions culturals o politiques. En realitat lo que fa el sector catalaniste (introduit maliciosament dins de les institucions valencianes), és prohibir usos i paraules genuinament valencianes i substituirles per unes atres forasteres catalanes per tal de fer (de manera artificiosa) més semblant la Llengua Valenciana a la catalana, i donar aixina (falsos) arguments als que, per motius politics i econòmics, volen que l'idioma valencià siga considerat nomes que una simple variant del catala.
 
 Molts mestres en l'escòla escampen a còsa feta la mentira de que lo que parla el pòble és un valencià "mal parlat" i que lo que s'ensenya en l'escòla és "cult" o "ben parlat", tot això en l'animo d'enganyar als pares i que no es rebelen de que a sos fills els estiguen obligant a estudiar llengua catalana en conte de valenciana.

3) No tindre vergonya de parlar en valencià en llòcs publics o en gent desconeguda.

 És molt possible que persones en les que tingam que començar una conversacio sapien parlar tambe en valencià (encara que mosatros no hu sapiam). Si comencem la conversacio en valencià obrirem la possibilitat a que ésta es faça en llengua valenciana i no pedrem res ya que sempre tindrem l'opció de utilisar el castellà en cas de que l'interlocutor no s'exprese en idioma valencià.

4) Començar pòc a pòc, en frases curtes i escoltant més que parlant.

 En els casos en els que no se tinga ninguna costum de parlar en valencià, sempre es pòt començar dient frases curtes, de manera informal, inclus en conversacions a on l'idioma predominant siga el castellà. Pòc a pòc i conforme es guanye confiança i els coneguts se vagen habituant a esta nòva actitut llingüistica per part de mosatros, es podra anar incrementant l'us de la llengua valenciana en aquells que mos puguen correspòndre.
 D'igual manera és molt aconsellable intentar mantindre conversacions en valencià en gent que sapiam fa us d'ell habitualment; escoltant més que parlant en cas de que no tingam molta soltura pa parlarlo.
 Tambe és recomanable intentar trobar, dependre i utilisar aquelles paraules o expressions valencianes pròpies d'alla a on vivim que puguen estar sent desplaçaes per castellanismes d'us recent (no patrimonials) o catalanismes importats.
 
 Molts dels que parlen en castellà son de families valencià-parlants "de tota la vida" als que, per desgracia, els han parlat desde menuts en castellà. Es molt recomanable canviarse uno mateixa l'habit llingüistic i començar a parlar en valencià en tots aquells familiars (tios, cosins, etc...) que s'expresen en este idioma. Al principi pòt ser que done una poqueta de vergonya i que hi haigga una miqueta de confusio per part de tots. Pero en un parell d'ocasions o tres que es parle en ells en valencià la còsa canviarà i deixarà de ser chocant i estranya.
 Haura qui mos pregunte quines son les raons d'este canvi d'actitut. Contestar que hui en dia parlar en valencià és bo pa trobar faena és una manera rapida d'eixir al pas sense donar moltes explicacions a gent que pòt ser no entenguen un atre tipo de raons més personals.

5) No parlar en castellà si se pòt parlar en valencià.

 En conversacions a on es mesclen valencià-parlants en uns atres que a sòles parlen en castellà, pero que entenguen el valencià, és positiu continuar parlant en valencià en aquells que tambe el charren, canviant nomes a castellà cuan tingam que dirigirmos a aquells que son nomes castellà-parlants.
 És desijable evitar que tota la conversacio derive al castellà i siga monopolisà per este idioma.

6) Indicar als fills lo que és valencià i lo que no hu és.

 És molt important indicar als fills quínes paraules o expresions no formen part de la llengua valenciana, i que perteneixen al catala "avalencianat" que el sector educatiu mira d'impòndre.
 És aconsellable animarlos a que destèrren completament eixos "catalanismes" del seu parlar habitual, còsa que afavorira la pervivència del genui idioma valencià.

7) Parlar als fills sempre en valencià.

 És menester concienciarse de que es deu parlar als fills en valencià desde el mateix dia del seu naiximent. S'ha demostrat que en els primers mesos de vida és cuan els chiquets deprenen les sonoritats particulars de l'idioma en el que els parlen (fonemes), al temps que construixen tambe les estructures mentals necessaries pa dependre de manera facil i fluida l'idioma en cuestio.
 
 Es pòt donar el cas de que en el matrimòni nomes u d'ells tinga soltura o coneiximents pa parlar en idioma valencià. En eixe cas hauria de plantejarse l'opcio, més comu de lo que es pensa, de parlarli uno en valencià i l'atre en castellà. És possible que hi haigga gent que mos diga que el chiquet se fara un embolic, pero això no es vitat, ya que l'experiència ha demostrat que en estos casos els chiquets deprenen els dos idiomes en tota naturalitat, diferenciantlos sense problemes.

 
 Possiblement parlar als fills en valencià i inculcar en ells esta mateixa idea pa que hu facen en sos fills, és l'assunt principal i més important pa mantindre viu l'idioma valencià i que puga continuar passant d'una generacio a una atra. Còsa que ha segut aixina a lo llarc dels sigles, gracies a l'us generalisat i diari que de la llengua valenciana feren tots aquells que vixqueren ans que mosatros.

 

 Tornar a dir una vòlta més que, nomes PARLANT en idioma valencià i gastantlo en tots els puestos podrem evitar que desaparega. La transmisio oral del valencià a les generacions més jovens, pa que éstes puguen fer lo mateix, és lo més important.
 Escriure el valencià baix una normativa verdaderament representativa d'este idioma es desijable, pero escriurelo sense parlarlo faria que el valencià aplegara a ser una "llengua mòrta" com el llatí.
 Per tant, PARLAR EN VALENCIÀ és la millor manera de mantindre viva la LLENGUA MATERNA VALENCIANA.

 
L'ENGANY DE L'IDIOMA CATALA
EN LES ESCÒLES VALENCIANES

 
FULLET: L'ENGANY DE L'IDIOMA CATALÀ EN LES ESCOLES VALENCIANES
(Imprimir l'image sobre dinA4 en horisontal
o girar l'image 90 graus ans d'imprimir. 99 kb.)

 
Tambe en format PDF (360 kb.)
 
 

 
CONSELLS PA POTENCIAR
L'IDIOMA VALENCIÀ

 
FULLET: CONSELLS PERA POTENCIAR
(Imprimir l'image sobre dinA4 en horisontal
o girar l'image 90 graus ans d'imprimir. 99 kb.)

 
Tambe en format PDF (370 kb.)
 
 

 
[PISTES PA RECOINEXER TÈXTS CATALANISATS]
 
 

 
¿ QUÉ PODEM FER PA EVITAR QUE DESAPAREGA L'AUTÈNTIC IDIOMA VALENCIÀ ?

Parlar en orgull en el genui valencià que ca u deprengue de sos pares.
Y charrarli en valencià als fills, nets, nebots y chiquets en general pa mantindre encesa la flama de la Llengua Valenciana d'una generacio a una atra.
(Llegir més CONSELLS PERA POTENCIAR L'IDIOMA VALENCIÀ)

2005 © Idioma Valencià

 

http://www.idiomavalencia.com http://www.idiomavalencia.com VERSION EN CASTELLANO ENGLISH VERSION