EL "QUATRECENTS", SEGLE DE PROSPERITAT EN EL REGNE

AUTOR: JOSE VICENTE GOMEZ BAYARRI

(Solo versión en Valenciano · Només versió en Valencià)
 

 La majoria de l’historiografia valenciana coincidix en presentar el “Quatrecents” com un segle de prosperitat i esplendor de la ciutat i Regne de Valencia. La ciutat de Valencia es convertirà en un dels grans centres mercantils i una de les principals capitals, en el concert economic, politic i cultural de l’Occident Europeu.

 El "Cap i casal del regne" disposarà dŽuna organisacio politica dinamica, una gran activitat cultural i creativa, i presenta una image dŽurbs on sŽerigixen numeroses edificacions, de caracter public o privat, que adornaven els seus carrers i ens proporcionaven una idea dŽuna ciutat arquetip europea. Una metropoli que va conseguir un alt grau dŽautonomia i autoconsciencia que rivalisava en Genova, Florencia, Venecia, Napols, Bruges, Nuremberg o Lübeck i que les seues abundants places estaven plenes de vida. Es construien edificis publics, palaus, hospitals i numerosos convents en lŽinterior del perimetre urba de la ciutat, i les seues portes dŽacces eren orgull i simbol de lŽunio entre els ciutadans i la seua ciutat.

 En la vida ciutadana de la "urbs" participaven, activament, les institucions publiques i gremials, donant gran realç a les celebracions de festivitats, en extraordinaris cerimonials i rituals, com els que tingueren lloc en les entronisacions o visites de reis o en motiu de la canonisacio del pare Vicent Ferrer en 1456.

 En la primera mitat del segle XV es crea un nou marc que favori les visites dŽestrangers i lŽafluencia dŽidees. Valencia era una ciutat de intens comerç i punt neuralgic de rutes internacionals. Es va erigir en centre financer on afluien capitals de Barcelona, Sevilla, Napols, Venecia, i sŽestabliren relacions comercials en Avinyo, Lió, Genova, Florencia, Bruges i atres ciutats importants.

 El Regne de Valencia viu un periodo de plenitut mentres Occident passa per una fase de relativa recessio general. LŽestabilitat en el camp i les noves energies impulsades per les activitats artesanals i industrials, el florent comerç i lŽexistencia dŽuna moneda forta son factors que definixen la prosperitat de la Valencia del "Quatrecents".

 A lo llarc dŽesta centuria es configura i consolida una societat bigarrada, en exigencies i necessitats diverses, que exigia una perfecta organisacio de govern i de lŽadministracio de la "cosa publica". LŽestructuracio de funcions, en designacio o eleccio de carrecs i funcionaris, marcaren un periodo de madurea de les institucions valencianes. LŽanalisis de lŽorganisacio dels carrecs donen testimoni de lŽesplendor i importancia de Valencia en el transit de lŽEdat Mija a la Moderna.

 Valencia assumix lŽhegemonia en els aspectes demografics, socioeconomics, culturals, etc. Les institucions politiques alcançaren un alt grau de madurea, i es un fet, inqüestionable, la consolidacio de la seua personalitat juridica i llingüistica. Este context significa la reafirmacio del particularisme de la personalitat valenciana.

 El desenroll del Regne de Valencia es manifestarà en tots els ordens de la vida ciutadana. La menestralia impulsarà el comerç, lŽincipient mercantilisme creixerà notablement, lŽeconomia travessarà un periodo prosper i la banca privada invertirà en els mes diversos negocis. La poblacio creixerà i el gust per la cultura i noves formes de vida presidiran moltes activitats socials.

  Gran pes de la societat valenciana del segle XV recaia en els comerciants burguesos, que despres dŽhaver-se enriquit en lŽeixercici de la seua activitat, aspiraven a entroncar en la noblea local i conseguir els mateixos privilegis reals que posseien els que tenien la condicio de nobles. Algunes de les seues reivindicacions es van vore materialisades quan el monarca Alfons el Magnanim, el 15 de març de 1421, otorgava la condicio de cavallers a tots els ciutadans honrats, doctors i llicenciats, jurisperits, i als ciutadans que hagueren eixercit o eixerciren dŽara endavant els oficis de justicia criminal o civil, jurats o mustaçaf. Poc despres, lŽescritor, Jaume Roig, que fon mege de cambra de la reina Maria, dona del rei Alfons el Magnanim i "conseller" de la ciutat de Valencia lŽany 1456 satirisava en la seua famosa obra Lo libre de les dones o Spill les distintes classes socials. En el dit text novelistic redactat en vers sŽexpon una visio dels grups socials representats i reglamentats des dels Furs. Lo libre de les dones, e de concells donarts per Mossen Jaume Roig, a son nebot En Balthasar Bou senyor de Callosa ve a representar una lloa a lŽascens de la classe social burguesa que junt en els cavallers ostentaran el poder politic i sŽhavien constituit en classe dominant. En estrats inferiors estava la classe treballadora: "escuders", "cuiners", "cambrers", "lanterners", "pagesos", "jueus", etc. i en escalo inferior la numerosa classe somesa, composta per "esclaus", "alemanys", "sarraïns", "negres", etc. En sintesis, lŽobra suposa el rebuig del codi cavalleresc i una aposta per la praxis de la vida burguesa.

 La ciutat i Regne voran estructurades les classes socials de finals del "Medioevo" i del Renaiximent. LŽaument dŽhabitants, sobretot en la ciutat de Valencia -no aixi en atres poblacions- originà lŽeixamplament del recinte urba i la creacio de nous nuclis de poblacio.

 La riquea natural de part de les terres valencianes, la benignitat del clima, lŽinstalacio dŽindustries menestrals, el dinamic moviment mercantil, el desenrollament de les confraries i gremis i lŽimpuls del patriciat urba i la noblea alçaren la Valencia foral a un nivell de prestigi no conseguit fins al moment.

 La ciutat de Valencia es convertirà en una urbs cosmopolita, oberta a tota classe de visitants, de manifestacions i corrents culturals. Era una gran ciutat no sols en lŽambit peninsular sino tambe de reconegut prestigi en lŽambit europeu. Fon una de les ciutats artesanals, mercantils, financeres mes actives del Mediterrani. DŽaixo donen testimoni les institucions publiques, el montant de les transaccions comercials, lŽactivitat cultural, lŽurbanisme, lŽart, lŽindumentaria i les manifestacions ludiques i recreatives.

 
¿ QUÉ PODEM FER PA EVITAR LA DESAPARICIO DEL VERDADER IDIOMA VALENCIÀ ?

Parlar en orgull en el genui Valencià que ca u deprengue de sos pares.
Y continuar parlantlo als fills, nets, nebots y chiquets en general pa mantindre encesa la flama de la Llengua Valenciana d'una generacio a una atra.
(Llegir més CONSELLS PERA POTENCIAR L'IDIOMA VALENCIÀ)

2005 © Idioma Valencià

 

http://www.idiomavalencia.com INDICE PREGUNTAS EN CASTELLANO INDEX OF QUESTIONS http://www.idiomavalencia.com