¿ CATALANO-ARAGONESA ?

AUTOR: DOMINGO GIMENO PEÑA

(Solo versión en Valenciano · Només versió en Valencià)
 

 Es habitual llegir en llibres, revistes de divulgacio historica, inclus en llibres de texte, la denominacio antihistorica "Corona Catalano-Aragonesa" per a nomenar a l'historica Corona d'Arago, despreciant a atres membres que com el nostre Regne de Valencia en una llarga epoca va ser el mes important de tota la Corona. ( En tems de Marti l┤Huma, 1395-1410, quan Barcelona no pasava de 20.000 habitants, Saragossa 18.000, Mallorca 15.000 i Perpinya 12.000, la ciutat de Valencia ya contava en 90.000, superant a les demes tant en economia com en cultura.)

 Se considera l'inici de la Corona d'Arago, quan Ramiro II ( el monge ), cedix en matrimoni a sa filla de dos anys Petronila ( 1137 ), al conde de Barcelona Ramon Berenguer IV, cedint-li tambe el domini del reine, per aixina ell poder tornar a la vida monastica ingresant en el monasteri de San Pere el Vell, en Hosca, pero sense abdicar del titul de rei, que va conservar dasta la seua mort, que el va heretar sa filla i despres el seu net Alfons II. Ramon Berenguer va governar Arago com a princip o dominador ( dominator regni aragonensis ), per lo tant son fill Alfons va heretar de sa mare un regne i de son pare un condat.

 Arago i el Condat de Barcelona no se van poder unir per que el condat era d'orige frances, i per lo tant LLuis IX rei de Franša no ho haguera acceptat, i ademes en temps de Ramon Berenguer, el Condat de Barcelona no era l┤unic en la Marca Hispanica; existien en les mateixes condicions, els condats de Pallars FussÓ, Rosellˇ, Pallars SubirÓ, Ampuries i Urgell, per lo tant Catalunya no estava encara formada i la denominacio tampoc. Cap resenyar que el Conde de Barcelona per a anar a Arago, tenia que pasar per territori que no li perteneixia ad ell sino al Conde d'Urgell.

 La denominacio Catalano-Aragonesa era impossible per que en 1137 la paraula Catalunya no existia, va naixer a finals del segle XII i va tindre entitat en la segon mitat del XIII, quan Jaume I va cedir Languedoc i la Provenza, menys el senyoriu de Montpeller, a canvi dels territoris de la Marca Hispanica mes el Rosello, que perteneixien a Sant LLuis Rei de Franša. ( tractat de Corbeil 1258).

 Tots els succesors de Ramon Berenguer van ostentar els tituls de Rei d'Arago i conde de Barcelona, sense nomenar en absolut ningu, a Catalunya, i aixina com la Corona anava conquistant nous regnes, el Condat de Barcelona retrocedia llocs en l'escalafo, seguint l'orde jerarquic en heraldica, com tota la documentacio real demostra; en el Privilegi del trasllat de la ciutat de Castello, podem vore com Jaume I diu ser Rei d'Arago, Mallorques i Valencia, conde de Barcelona i d'Urgell i senyor de Montpeller, continuant sense nomenar a Catalunya per a res, i postergant a Barcelona al cuart lloc ya en l'any 1251.

 El cronista Jerˇnimo Blancas, en el sigle XVI, descriu el protocol dels representans en les Corts Generals de la Corona d'Arago: "en la mano derecha del rey, en la parte que dicen del Evangelio, se asientan los eclesißsticos, nobles caballeros e hidalgos aragoneses y valencianos". La distribucio se completa a la esquerra, mallorquins i a continuacio catalans, y este orden se ha guardado desde muy antiguo en los asientos en Cortes Generales" ; es dir, des del sigle XIII al XVII, els regnes d'Arago i Valencia ocupaven llocs de privilegi junt al monarca, i Catalunya l'ultim a la esquerra. Este detall nos demostra l'importancia de Catalunya dins de la Corona.

 Si abans de conquistar Mallorca i Valencia, Catalunya no existia i despres, es la quarta en importancia ┐com poden dir Catalano-Aragonesa, pasant-la per damunt dels tres regnes i anulan a dos d'ells?

 El catalanisme dins dels seus deliris de grandea, no a soles invente falses denominacions, sino que tampoc respecte lorde jerarquic, fiquen a Catalunya ( catalano ) davant d'Arago. Ya diuen els psiquiatres, que la paranoya no te cura.

 
¿ QUÉ PODEM FER PA EVITAR LA DESAPARICIO DEL VERDADER IDIOMA VALENCIÀ ?

Parlar en orgull en el genui Valencià que ca u deprengue de sos pares.
Y continuar parlantlo als fills, nets, nebots y chiquets en general pa mantindre encesa la flama de la Llengua Valenciana d'una generacio a una atra.
(Llegir més CONSELLS PERA POTENCIAR L'IDIOMA VALENCIÀ)

2005 © Idioma Valencià

 

http://www.idiomavalencia.com INDICE PREGUNTAS EN CASTELLANO INDEX OF QUESTIONS http://www.idiomavalencia.com