Trobar en esta Web

opcions de busca
 

ORIGE DE L'IDIOMA VALENCIÀ

AUTOR: VALENCIÀ D'ELIG

- INTRODUCCIO
- 1ª Part. Els mossaraps i la continuitat de les seues llengües romances.
- 2ª Part. La tornà dels exiliats mossaraps valencians i la seua llengua romanç valenciana.
- 3ª Part. Llengua Balear: caracter "oriental" i "parlar salat".
- 4ª Part. Llengua Valenciana, orige i evolucio diferent i separà de la catalana.



- INTRODUCCIO.
 
 Desde antic, per part de les institucions politiques i culturals catalanes, s'ha tengut interes en considerar a la llengua Valenciana com a un dialecte del Catala, hasta aplegar a difondre hui en dia que el Valencià es una simple variant del Catala i que el seu nom verdader es "llengua Catalana" i no "llengua Valenciana".
 
 Es evident que certs interesos catalanistes purament politics (i economics), concretats en presions al govern central espanyol, junt a fortes i continuaes campanyes propagandistiques, intenten introduir en la ment de tots els valencians i espanyols la falsa idea de que l'idioma Valencià es el mateix que el Catala. La finalitat ultima de tot aixo sería l'unificar llingüisticament als valencians com a catalans, p'a, en un futur, el nacionalisme independentiste catala presentar als valencians com de "nacio catalana" i reclamar els territoris de la Comunitat Valenciana com a part d'uns fantasmagorics "països catalans" (entitat politica, social i cultural ficticia, inventà recentment "damunt del paper" pels ideolecs pancatalanistes i que mai ha existit en la realitat historico-politica o socio-cultural del poble Valencià).
 
 Lo anteriorment comentat pren el seu correcte sentit al coneixer que el nacionalisme imperialiste catala té com a base del seu cos ideologic nacionaliste la fascistoide consigna: "UNA llengua (catalana), UNA nacio (catalana)". Es per aixo que tracten d'amagar i presentar com una cosa sense sentit el que la llengua Valenciana siga una llengua diferent i independent de la Catalana, resultat d'una evolució propia del llati vulgar, introduit en la peninsula pels romans i del que, es ben conegut, evolucionaren i naixqueren les diferents llengües "romances" de la peninsula Iberica (gallec, castellà, aragones, etc...).
 
 
- 1ª Part. Els mossaraps i la continuitat de les seues llengües romances.
 
 Està demostrat que durant l'ocupacio islamica de la peninsula Iberica, inicià en el sigle VIII d.C., van quedar molts poblaors iberorromans en els territoris governats pels arabs. Aço va ser aixina primordialment per un parell de raons. No existien uns mijos de transport eficaços pa fugir, per lo que la movilitat de la poblacio era molt reduía, i tambe perque, de manera generalisà, no se massacraba a la poblacio civil conquistà, sino que s'els deixava continuar vivint en les seues costums sempre que acceptaren el seu sometiment com a serfs, no donaren "quefer" i compliren en els imposts i servicis destinats a mantindre la nova classe dirigent (els musulmans). En atres paraules: els vençuts eren la ma d'obra explotà que generava la riquea que disfrutava l'invasor islamic.
 
 Els "mossaraps" o poblaors autoctons iberorromans somesos pels arabs parlaven en llati vulgar. Este llati vulgar conforme passava el temps anigue perdent uniformitat (si es que en algun temps la va tindre), evolucionant i diferenciantse d'uns puestos de la peninsula a atres.
 La llengua mossarap parlà en una gran part dels territoris de l'actual Comunitat Valenciana ya participava d'unes senyes que son propies de l'actual Valencià, tal i com hu ha aplegat a demostrar Lleopold Penyarroja en el seu llibre "El Mozárabe de Valencia".
 Com molt be apunta este autor, el problema del "mossarabisme", a l'hora d'explicar el naiximent del Valencià a partir d'ell, es que s'identifíca al "mossarap" unicament com a "l'iberorromà cristia que vivia en terres musulmanes", sense plantejarse que "mossarap" en el sentit mes ample de la paraula sería "l'iberorromà, de religio cristiana o convertit a l'islam, que vivia en territori musulma i que continuava parlant la seua llengua romanç".  
 
 De tal manera que, encara que un cert numero d'iberorromans hagueren segut islamisats (per la força o no) i hagueren deixat la religio cristiana, aixo no significaria necessariament que hagueren perdut la seua llengua derivà del llati vulgar i parlaren exclusivament en arap.
 Nomes tenim que donarmos conte lo dificil que resulta hui en dia, a pesar dels mijos tecnics que tenim, arrancar d'un grup social i huma el seu idioma i substituirlo per un atre foraster. Per tant, molt més complicat sería en aquell temps fer que els mossaraps deixaren de parlar en romanç, més encara si tenim en conte que musulmans i mossaraps no vivien mesclats, sino en poblacions o ravals separats uns dels atres, i en estrictes normes socials que prohibien i castigaven les relacions entre els dos grups (tal i com va continuar passant més tart quan els cristians reconquistaren les terres musulmanes hispaniques).
 
 
 En el moment de la reconquista del musulma Reine de Valéncia per part del rei aragones Jaume I "el Conquistaor" i les seues tropes cristianes, seria menester preguntarmos quina cantitat de "mossaraps" n'hi havien en terres valencianes. Evidentment no estem parlant nomes de "mossaraps cristians", sino de tots aquells iberorromans que continuaven parlant romanç, encara que estigueren reconvertits a la religio islamica (entre atres coses pa evitar les represalies dels fundamentalistes islamics).
 Ademes, de la mateixa manera que existiren "criptojueus" i "criptoislamics", (jueus o moros "convertits" al cristianisme de cara als demes, pero que amagats, mantenien la seua original religio hebrea o islamica), tambe existiren els "criptocristians"; mossaraps que haurien adoptat, aparentment, la religio islamica, mentres que en secret continuaven practicant la seua religio cristiana i parlant la seua llengua romanç. Es llogic pensar que tots eixos "criptocristians" "reconquistats" tornarien per mig d'una nova "conversio" a la seua original religio cristiana, omplint el numero de persones de parla mossarap entre els cristians de les terres valencianes.  
 
 
- 2ª Part. La tornà dels exiliats mossaraps valencians i la seua llengua romanç valenciana.
 
 Tots els indicis apunten a que molts dels que vingueren en les tropes de Jaume I i els seus prohomens, eren "mossaraps" valencians que havien fugit temps arrere a territoris més al nort peninsular i que ara, reclutats com a soldats, tornaven als seus llocs d'orige, reintroduint la mateixa llengua romanç que ells o els seus antepassats parlaven quan vivien alli, i per tant, sumantla a la dels "mossaraps de llengua" (cristians o no) que havien quedat en eixos territoris.
 Aixo aclariria per qué el Valencià presenta actualment fortes caracteristiques diferenciaores davant del "Catala oriental" parlat en la "Catalunya Vella". Algo que segons les teories catalanistes no hauria de ser aixina, ya que estes teories afirmen que van ser catalans de parla "oriental" els que majoritariament repoblaren l'antic Reine de Valéncia durant la "reconquista".
 L'explicacio a esta contradiccio sería que junt a aragonesos, navarros i atres nacionalitats que poblaren el Reine de Valéncia, no eren realment catalans orientals els que conformaven la majoria de les tropes que vingueren en Jaume I, sino que éstes, més be, estarien formaes per una gran cantitat de mossaraps valencians que, temps arrere, havien fugit al nort i noroest peninsular buscant refugi en terres cristianes i que baix la presio demografica, l'absencia de lligams familiars i la falta de mijos pa la subsistencia en aquelles terres nortenyes, tornaven ara com a repoblaors cristians (sense l'etiqueta de mossaraps), parlant el seu romanç Valencià original, diferent del "Catala oriental".
 
 Els catalanistes, tractant de donarli una explicacio a les marcaes diferencies existents entre l'idioma Valencià i el "Catala oriental", quan segons les (infundaes) teories catalanistes deuria ser tot lo contrari, argumenten que el "Catala oriental", en aquell temps, encara no havia desenrollat les caracteristiques diferenciaores en el Valencià, per lo que imaginen que els repoblaors catalans en epoca de "reconquista" parlarien una llengua Catalana en caracteristiques similars a les de l'idioma Valencià actual.
 No obstant existixen una serie d'evidencies que apunten a que aixo no va ser aixina, i que l'idioma Valencià i el "Catala oriental" ya estaven clarament diferenciats en l'epoca de la "reconquista".  
 En concret l'assunt se clarifica a l'estudiar el cas de la llengua Balear que té certes caracteristiques similars a les del "Catala oriental", al mateix temps que presenta la caracteristica particular del "parlat salat" de manera generalisà en totes les isles de l'historic Reine de Mallorca.
 
 
- 3ª Part. Llengua Balear: caracter "oriental" i "parlar salat".
 
 La "reconquista" del musulmà Reine de les Mayorques per part de la Corona d'Arago se va fer casi al mateix temps que la feta per la mateixa corona al Reine de Valéncia (sigle XIII). Es un fet relativament ben documentat que la majoria de soldats cristians que participaren en la conquista de les Balears foren catalans orientals o occitans; circumstancia que en ningun cas vol dir, tal i com hu acredita la documentacio historica, que el Reine de les Mayorques deixara de tindre la seua poblacio autoctona anterior a la conquista.
 
 Si be hui en dia en Catalunya la senya del "parlar salat" està reduida a certes parts de la provincia de Girona, es una fet que esta caracteristica estava un poc més escampà per tota la "Catalunya Vella" (i Rosselló frances) durant la Baixa Edat Mija, tal i com heu confirmen els numerosos toponims "salats" que esguiten la geografia catalana, aplegant inclus a l'orient lleidata i al nort tarraconenc.
 Aixina, se podria considerar que la senya del "parlar salat", hui en dia desapareguda casi per complet de Catalunya, i que se troba viva en totes i cada una de les isles Balears, es el resultat de l'introduccio de dita caracteristica durant la "reconquista" o, inclus, anterior a ésta, més que d'una aparicio espontanea posterior, producte d'una evolucio separà i estranyament similar de la llengua Balear en estes tres isles o territoris, tan distants i aillats entre si.
 
 ¿ I les caracteristiques "orientals" que actualment té la llengua Balear en cada una de les isles ?
¿ Van ser éstes igualment introduides en temps de "reconquista" ?
 
 Si fem cas a les suposicions dels catalanistes que diuen que en epoca de "reconquista" el "Catala oriental" encara no havia desenrollat les seues diferencies en l'idioma Valencià, deuriem supondre igualment que, en aquells temps, la llengua Balear tindria una gran similitut en la dels valencians (sense senyes "orientals"), junt al ya mencionat "parlar salat". O siga, semblaria ser un "Valencià salat".
 
 No obstant, en l'actualitat, la llengua Balear es de marcat caracter "oriental", caracteristica que com ya s'ha dit, no tenia la llengua Valenciana ni en els seus inicis.
 Pareix molt poc llogic que eixe supost "Valencià salat" (sense caracteristiques "orientals") de les Balears evolucionara separadament en les tres isles hasta aplegar a una solucio "oriental" similar. "Posarse d'acort" tres territoris aillats geograficament pel mar, en distancies més que considerables entre ells, no es una possibilitat molt realista.  
 Per atra part, si s'argumentara que el "Catala oriental" va ser introduit en les Balears quan éste ya presentava les seues caracteristiques actuals, o siga, en posterioritat a la "reconquista" (algú deuria explicar "com" i "quan"), deuriem considerar que davant d'una substitució d'eixa magnitut també haguera desaparegut, ademes de les caracteristiques "avalencianaes" (no "orientals") de la llengua Balear, el mateix "parlar salat", ya que pa l'epoca en que la substitucio s'haguera realisat, el "parlar salat" en Catalunya estaria ya en desus i no s'haguera pogut "exportar".
 Per tant, lo més creible es considerar que les senyes de "Catala oriental" van ser incorporaes a la llengua Balear en epoca de "reconquista", lo mateix que el "parlar salat" i que per tant, en aquella epoca, sigle XIII, el "Catala oriental" parlat en Catalunya ya mostrava les seues caracteristiques peculiars i diferenciaores davant de l'idioma Valencià.  
 
 
 Si, tal i com els catalanistes volen fer creure, el Reine de Valéncia va ser repoblat majoritariament per catalans dels condats catalans (hui en dia "Catalunya Vella"), a on se parlava "Catala oriental" i tenint en conte que en aquella epoca el "Catala oriental" ya mostrava les caracteristiques propies que el caracterisen i diferencien davant de l'idioma Valencià, lo llogic haguera segut que els valencians parlaren hui en dia una llengua Valenciana de marcat caracter "oriental" i inclus que, per lo menos, conservaren testimonis escrits d'un medieval "parlar salat" en alguna de les comarques valencianes (1). Com açó no es aixina, i la llengua Valenciana no ha tengut, ni en els seus origens, el caracter "oriental" del Catala, es més que evident que ni de la llengua Catalana, ni d'aquella gent que la parlava, va poder eixir l'idioma Valencià, ni repoblarse majoritariament les terres valencianes.
 
(1) Existixen actualment dos pobles al nort de la provincia d'Alacant (Tarbena i Vall de Gallinera), en caracteristiques de "parlar salat" en la seua gent. No obstant, l'assunt s'aclarix al coneixer que estos pobles, una volta van ser expulsats en el sigle XVII els moriscos que els habitaven, van ser repoblats per mallorquins i que per tant l'orige del seu parlar no te res que vore en la "reconquista" Valenciana del sigle XIII.
 
 
- 4ª Part. Llengua Valenciana, orige i evolucio diferent i separà de la catalana.
 
 La llengua Valenciana es el resultat de la fusió de la llengua romanç "mossarap-valenciana" autoctona, (parlà en terres valencianes per una població iberorromana somesa, que podia ser de religió cristiana o islamica), en les diferents llengües romances que dugueren els repoblaors cristians en epoca de "reconquista" i entre les que destacaria eixa mateixa llengua romanç "mossarap-valenciana".
 La presencia de la llengua "mossarap-valenciana" entre els repoblaors sería possible degut a que gran part d'éstos eren antics mossaraps valencians (ara identificats unicament com a cristians), que havent fugit en anterioritat de les seues terres valencianes, tornaven novament a elles buscant unes millors condicions de vida, algo que no haurien pogut trobar en els demograficament saturats territoris del nort peninsular, a on serien considerats gent estranya i forastera, sense patrimoni propi, ni faena digna pa guanyarse el quemenjar.
 Este predomini llingüistic iberorromà "valencià" es el que propicià el desenroll d'una llengua Valenciana en caracteristiques propies i ben diferenciaes a les de la llengua Catalana (de marcà arraïl occità-provençal).
 
 Una llengua Valenciana que ya sent diferent i distinta de la Catalana desde els seus inicis, continuaria evolucionant separadamente a lo llarc dels sigles, diferenciantse encara més d'aquella.  
 
 No se pot negar cert paregut de l'idioma Valencià en el Catala, pero el Catala no ha segut mai la llengua del Reine de Valéncia. Ademes, a l'hora d'explicar els pareguts entre l'idioma Valencià i el Catala, s'ha de tindre ben present que el Reine de Valéncia va ser el primer reine de la peninsula en desenrollar i tindre (en els sigles XIV-XV), un "Sigle d'Or" lliterari (en idioma Valencià i anterior al Castellà). L'esplendor, prestigi i influencia de la lliteratura Valenciana d'estos sigles sobre les atres llengües peninsulars va ser considerable, i més encara sobre la llengua Catalana, que adoptà i va fer seues formes del Valencià, algo que propicià que el Catala fora cada volta més semblant a la llengua Valenciana.
 
 
 La llengua Valenciana o "Valencià", ha aplegat a l'actualitat, mantenint caracter i personalitat propia, com a vehicul d'expresió natural del poble valencià, i ha de reclamar i obtindre per tot aixo, el ranc, la protecció, l'us i el nom que com idioma unic i independent se mereix. 
 
 
2004 © Valencià d'Elig
 
http://www.valenciadelig.com
 
 


 
IDIOMA VALENCIÀ PARLAT
Nòtes sobre la realitat llingüística valenciana
(rev. 1.0)
 
IDIOMA VALENCIÀ PARLAT
 
Descarregar l'estudi en format PDF (2.46 Mb.)
 


 

LA LLENGUA VALENCIANA SEGONS CESAR VIDAL
(Audio WMA 1.8 MB. Cadena COPE)


 
Lo que incorrèctament se coneix com "dialècte occidental del català" es producte de l'emigració de mossàraps valencians cap a tèrres de Lleida en temps de l'invasió mussulmana i a la fòrta valencianisació que experimentaren les comarques lleidatanes desde el sigle XIV al XVIII, consecuència de l'influència i prestigi polític-cultural del Reine de Valéncia i la seua Llengua Valenciana en eixa época.

LA VALENCIANISACIO DE LLEIDA I CATALUNYA

 
¿ QUÉ PODEM FER PA EVITAR LA DESAPARICIO DEL VERDADER IDIOMA VALENCIÀ ?

Parlar en orgull en el genui Valencià que ca u deprengue de sos pares.
Y continuar parlantlo als fills, nets, nebots y chiquets en general pa mantindre encesa la flama de la Llengua Valenciana d'una generacio a una atra.
(Llegir més CONSELLS PERA POTENCIAR L'IDIOMA VALENCIÀ)

2005 © Idioma Valencià

 

http://www.idiomavalencia.com VERSION EN CASTELLANO INDEX OF QUESTIONS http://www.idiomavalencia.com